Les matèries primeres del paper són principalment fibres vegetals en l'etapa actual. Les matèries primeres per a la tela van des de naturals fins a sintetitzades químicament.
Tot i que són literalment fibres, hi ha diferències.
La fibra vegetal utilitzada per fer paper és la paret cel·lular de la planta. Microfibril·les compostes per cel·lulosa, fibres reconstituïdes. Pot ser palla d'arròs, bambú, canya i diversos tipus de fusta. A causa dels diferents mètodes de processament, hi haurà una petita quantitat d'hemicel·lulosa i lignina. Tots són materials naturals, limitats per la forma del propi organisme, i la longitud i l'amplada de la fibra es troben dins d'un cert rang. Quan s'utilitza per fer paper, el cost és més baix i, en comparació amb l'escena d'aplicació de la tela, la força és baixa. El paper està fet de fibres curtes entrellaçades entre si, i els enllaços d'hidrogen entre els punts d'entrellaçat de fibres aporten força a les fibres. Com que el paper és una estructura de xarxa formada per fibres, absorbeix aigua i s'infla per destruir els ponts d'hidrogen entre les fibres i perdre la seva força. Per augmentar la força dels punts d'entrellaçat de fibres, cal exigir que les fibres tinguin una certa amplada, que es poden dividir en filaments i escombres durant el processament, és a dir, per aspretar una fibra de "pal nu" en una "forma d'escombra" amb rebaves. Això augmenta els punts d'unió entre les fibres. augmentar la força de l'estructura de la xarxa.
Les fibres tèxtils es defineixen com a substàncies filamentoses naturals o sintètiques. Es defineix principalment en termes de forma, destacant la primesa i la seda, és a dir, ha de ser llarg i prim.
El drap és un tèxtil, i la resistència del tèxtil prové de la força de la pròpia fibra i de la fricció entre les estructures de la fibra. És la força de la construcció física. Cotó, llana, seda, fibres naturals vegetals i animals, i diversos filaments de niló, polièster, acrílic i spandex sintetitzats químicament. Els fils estan formats per filaments, que es teixeixen en tela.
Per teixir draps amb matèries primeres per a la fabricació de paper, si és possible, es tracta de cotó i lli. Les matèries primeres de la fabricació de paper de la Xina antiga, les xarxes de pesca trencades i la roba antiga de cotó i lli es transformen en matèries primeres per a la fabricació de paper mitjançant la tecnologia de pasta i es produeix paper xinès antic.
La majoria de la fabricació de paper moderna utilitza bambú i fusta. Per fabricar tela a partir d'aquestes matèries primeres cal una modificació química de les fibres. Després d'hidrolitzar la fibra vegetal natural, es torna a sintetitzar la filera-. Genera una seda que compleixi els requisits tèxtils i després utilitza-la en tèxtils. El carbó de bambú i la roba de fibra de bambú, que s'escolten sovint a la vida, utilitzen aquest mètode. Però els teixits no-teixits que s'escolten sovint: els teixits no{-teixits estan fets de fibres-fabricants de paper i teixits no-. Però no pot satisfer l'ús de roba-de gamma alta.
Si s'utilitzen fibres químiques per fer paper, els ponts d'hidrogen que formen una estructura de xarxa no es poden formar i es pot fer paper. Però només és una estructura de fibres entrellaçades i apilades, sense la força del paper. En resum, les fibres es distribueixen segons el procés del paper, però les fibres individuals segueixen sent un grup solt. Els escenaris d'aplicació del paper no es poden satisfer.
