Fibra antiestàtica, el nom anglès de fibra antiestàtica, fibra química que no és fàcil acumular càrrega estàtica. Fibres amb una resistivitat de volum inferior a 10109 cm en estat estàndard o fibres amb una semivida de dissipació de càrrega electrostàtica inferior a 60 s. N'hi ha temporals i duradors.
Els mètodes de processament són:
(1) Tractament superficial amb un agent antiestàtic;
(2) Tractar amb un agent d'acabat de polímer hidròfil;
(3) Filatura composta o barreja amb polímers que contenen propietats conductores o antiestàtiques;
(4) Copolimerització amb monòmer antiestàtic. És adequat per processar tot tipus de roba, catifes, cintes transportadores de mines, subministraments de decoració d'interiors d'automòbils i roba de treball especial lliure de pols-, estèril- i sense estàtica.
Tipus de fibres antiestàtiques:
1) Tensioactiu-fibra afegit: per preparar tensioactiu-fibra antiestàtica afegit amb un efecte relativament durador, es pot utilitzar el mètode d'afegir un tensioactiu a una solució de filatura per barrejar i filar, i el tensioactiu s'utilitza des de l'interior cap a l'exterior. La migració i difusió contínua de la fibra fan que la superfície de la fibra contingui tensioactius durant molt de temps.
2) Mescla (polímer formador de fibres-i agent antiestàtic), copolimerització (compost hidròfil i monòmer de fibra) i fibra antiestàtica modificada per empelt-
3) Fibres conductores metàl·liques (mesclades amb fibres ordinàries)
4) Fibres conductores de carboni (dopatge, recobriment, carbonització).
5) Fibres conductores orgàniques fetes de polímers conductors (poliacetilè, polianilina)
6) Les fibres conductores orgàniques estan fetes de fibres sintètiques ordinàries recobertes de substàncies conductores (acabat superficial, negre de carboni, metall)
7) Fibres conductores orgàniques fetes per filatura composta
