La fibra conductora composta orgànica és un tipus de fibra amb certa conductivitat, que es compon de polímer de fibra sintètica convencional i component conductor. El component conductor de la fibra conductora composta orgànica és un tipus de material similar al masterbatch, que es fa barrejant un gran nombre de substàncies conductores al polímer de la fibra sintètica convencional.
Les principals varietats de fibres conductores compostes orgàniques són a base de niló, polièster, acrílic, polipropilè i altres fibres conductores de compost orgànic, de les quals les fibres conductores orgàniques a base de niló són les més utilitzades. Recentment, Shandong Taihe Group va iniciar i produir un nou tipus de fibra conductora composta orgànica, la fibra conductora composta basada en aramida -. El seu nom comercial és fibra conductora tamtar.
L'estructura de la fibra conductora composta orgànica inclou: tipus de pell (és a dir, l'escorça és la capa conductora i la capa central és el polímer comú), tipus de tres fulles, tipus paral·lel, una forma, tipus de nucli (és a dir, la capa central és la capa conductora i l'escorça és el polímer comú), tipus d'illa, etc.
Comparació exhaustiva de diverses fibres conductores amb diferents estructures:
① Tipus de pell: bona conductivitat, força general, poca durabilitat;
② Una forma: conductivitat lleugerament baixa, bona resistència i durabilitat;
③ Tipus de tres fulles: bona conductivitat, força forta i durabilitat;
④ Tipus de nucli: mala conductivitat, bona resistència i durabilitat;
Nota: Com que el negre de carboni mostra negre a la tela, només es poden utilitzar fibres conductores del nucli en teixits de colors clars, excepte en casos especials.
Composició i funció dels components conductors:
Material base - el material base o polímer bàsic. Funció: les partícules conductores estan fermament unides entre si, de manera que els components conductors tenen una conductivitat i una mecanització estables.
Farciment -, és a dir, material conductor. Funció: les partícules conductores proporcionen portadors en components conductors.
Compatibilitat de polímers bàsics amb partícules conductores:
Les propietats dels dos materials són força diferents, per la qual cosa no és fàcil combinar-los estretament quan es combinen, i és difícil dispersar-los de manera uniforme, cosa que afecta la conductivitat dels materials. Per tant, normalment es necessita el tractament superficial de les partícules conductores. Per exemple, el tensioactiu, l'agent d'acoblament i l'agent redox s'utilitzen per tractar les partícules conductores per tal de millorar la seva dispersió i unió estreta, és a dir, la compatibilitat dels materials.
