Hi ha moltes maneres de generar electricitat estàtica, que és un fenomen natural molt comú, però també hi ha molts casos de seguretat de la propietat i de la vida causats per explosions d'electricitat estàtica. Un cop es produeix un accident, les conseqüències seran desastroses. Per tant, l'anti-estàtica s'ha convertit en una mesura necessària.
Més informació sobre els-materials antiestàtics:
1. Agent antiestàtic per a materials antiestàtics
El mecanisme de l'agent antiestàtic és formar una pel·lícula d'aigua a la superfície del producte mitjançant l'adsorció per evitar la formació i l'acumulació d'electricitat estàtica. Per tant, el rendiment antiestàtic de l'agent antiestàtic depèn de la capacitat de l'agent antiestàtic d'absorbir la humitat i de la humitat de l'entorn en què s'utilitza el producte. Segons la diferència de molècules d'agent antiestàtic, es pot dividir en dues categories: agent antiestàtic de molècules petites orgàniques i agent antiestàtic permanent.
Els agents antiestàtics orgànics de molècules petites són una classe de substàncies orgàniques amb l'estructura característica dels tensioactius, que es poden dividir en quatre categories: catiònics, aniònics, no iònics i zwitteriònics. L'agent antiestàtic permanent és una mena de polímer hidròfil amb gran pes molecular. Els dos tipus d'agents antiestàtics es poden recobrir a la superfície del producte o barrejar-se amb la resina base quan s'utilitzen. L'agent antiestàtic recobert directament a la superfície del producte es perdrà contínuament a causa del rentat o la fricció, de manera que l'agent antiestàtic s'ha de reposar regularment per mantenir un rendiment antiestàtic estable; mentre que l'agent antiestàtic barrejat a l'interior pot compensar la superfície antiestàtica mitjançant la migració La pèrdua de l'agent, de manera que l'efecte antiestàtic és més durador. L'agent antiestàtic del polímer barrejat a l'interior de la matriu té una velocitat de migració lenta, que pot mantenir el rendiment antiestàtic de llarga durada-del material del producte. Quan s'utilitza un agent antiestàtic de polímer, ajustar i controlar la seva compatibilitat amb la resina matricial és la clau de la tecnologia. Si la compatibilitat és massa forta, l'agent antiestàtic dins de la matriu no pot recuperar la pèrdua a la superfície de la matriu a temps i no es pot aconseguir l'efecte antiestàtic; si la compatibilitat és massa feble, l'agent antiestàtic és fàcil d'acumular a la superfície de la matriu per accelerar la pèrdua i no pot aconseguir un efecte antiestàtic durador.
2. Materials inorgànics antiestàtics per a materials antiestàtics
És a dir, els materials inorgànics conductors o semiconductors es dispersen a la matriu del material polimèric i les costelles o els camins de malla formats per aquests materials condueixen l'electricitat de manera que el producte tingui un efecte antiestàtic.
Els materials antiestàtics inorgànics es poden dividir en carboni, metall, òxids semiconductors i els seus compostos segons el tipus de substància. Segons l'estructura espacial, poden ser fibroses, escates, granulars i amb formes amb estructures tridimensionals especials-. Dividit en materials antiestàtics foscos i clars.
Actualment, els materials antiestàtics inorgànics utilitzats habitualment són els següents:
(1) Negre de carboni o grafit. El negre de carboni o el grafit és actualment el material conductor basat en carboni-més utilitzat. Té propietats conductores estables i permanents, i té una àmplia gamma de fonts, de baix cost i és fàcil d'utilitzar. És la primera opció per a la preparació de productes anti-estàtics. Durant l'ús, la pols de carboni i les partícules de grafit bastant grans cauran i suraran a l'aire, i la funció anti-estàtica es desintegrarà ràpidament. És per això que, un cop acabat el sòl anti-estàtic, la inspecció sovint s'ajusta a l'estàndard i la funció anti-estàtica decau després d'1 o 2 anys d'ús.
(2) Fibres conductores tallades. Inclou fibra de carboni i fibra metàl·lica (principalment fibra d'acer inoxidable) té una resistència a granel molt baixa i és fàcil formar una estructura lineal de xarxa conductora al material de la matriu, de manera que s'ha d'afegir en petita quantitat. El producte té una conductivitat elèctrica estable i un color clar. No obstant això, les fibres conductores tenen forma de estopes i han d'estar totalment disperses en materials polimèrics per aconseguir bons resultats. A causa de la dificultat de dispersió, la conductivitat del producte també és difícil de controlar.
(3) Pols de mica conductora. La pols de mica és un material de farciment utilitzat habitualment per a materials polimèrics. L'estructura de la làmina de la pols de mica és favorable a la formació de xarxes conductores en materials polimèrics. Tanmateix, la pols de mica en si no és conductora i una capa de material antiestàtic (com ara ATO) s'ha de dipositar o recobrir a la superfície de la pols de mica per tenir un paper antiestàtic. La pols de mica conductora té gravetat específica lleugera i color clar, i es pot utilitzar per processar productes decoratius, i la seva aplicació en el camp de l'antiestàtic augmenta any rere any.
Material anti-NFJ: l'àrid metàl·lic NFJ és un material conductor molt bo. La proporció d'àrids metàl·lics augmenta mitjançant la producció d'escuma. El mètode de classificació científica i la tecnologia de construcció madura fan que l'agregat metàl·lic i l'àrid metàl·lic siguin totalment Les juntes de solapa efectives formen una xarxa conductora densa a terra. Quan els ions electrostàtics arriben a terra, poden formar una dissipació i absorció oportunes i eficaços. Perquè els ions electrostàtics no s'agreguin i, per tant, no generin descàrregues electrostàtiques.
