Segons els diferents materials de la fibra conductora, el fil conductor es pot dividir en dues categories: tenyible i no -tenyable.
1. Fibra conductora no-tenyible
Metall (inclòs el revestiment metàl·lic), negre de carboni orgànic, fibra conductora intrínseca de polímer
2. Fibres conductores tenyibles
Una fibra conductora basada en compostos metàl·lics orgànics-(és a dir, una fibra conductora blanca). Les propietats de tintura són diferents segons el substrat utilitzat.
Les propietats de tenyit de la fibra conductora del compost metàl·lic compost orgànic-a base de polièster són les mateixes que les de la fibra de polièster. El polièster és resistent a àcids i àlcalis, i té una bona resistència a la calor i estabilitat tèrmica. Les macromolècules de polièster són molècules lineals rígides amb gran cristal·linitat, petits buits inter-moleculars, poca higroscopicitat de les fibres, poca expansió a l'aigua i manca de grups polars en l'estructura química de les fibres. Per tant, el polièster s'utilitza habitualment com a colorant dispers. Tintura a alta temperatura i pressió al voltant de 130 graus.
Les propietats de tenyit dels fils conductors de compostos metàl·lics compostos orgànics a base de niló- són les mateixes que les de les fibres de niló. El niló és resistent a l'àlcali i no és resistent a l'àcid. La seva resistència a la calor i l'estabilitat tèrmica no són tan bones com el polièster, però la seva capacitat de tintura és millor que la del polièster. Es pot tenyir amb colorants àcids, tints dispersos i altres colorants.
En el medi àcid, la macromolècula de niló té una propietat catiònica i es pot utilitzar un colorant aniònic;
En medis alcalins, les macromolècules de niló tenen un laberint i es poden utilitzar colorants catiònics.
Els oxidants forts poden destruir l'estructura molecular de la fibra de niló, com ara: pols blanquejant, hipoclorit de sodi, peròxid d'hidrogen, etc. poden fer que la cadena molecular del niló es trenqui, de manera que la força de la fibra es redueixi i el niló és fàcil de tornar-se groc després de blanquejar amb aquests oxidants, de manera que si quan es requereix blanqueig, clorita de sodi (Naclorita).2) o lleixiu reduït s'utilitza generalment.
