1. El teixit s'acaba amb un agent d'acabat antiestàtic.
2. Modificació de l'empelt de fibra, barreja i entrellaçat de fibres hidròfiles amb la finalitat de millorar l'absorció d'humitat del teixit.
3. Fibres conductores barrejades o incrustades.
El mecanisme d'acció dels dos primers mètodes és millorar la recuperació d'humitat del teixit, reduir l'aïllament i accelerar la fuita electrostàtica. Per tant, si l'efecte de processament no és durador o discret en un ambient sec o després de rentats repetits, normalment s'aplica a un teixit per a roba general. Només el tercer mètode pot resoldre el problema estàtic dels tèxtils de manera permanent i eficient, de manera que s'utilitza àmpliament en la producció de monos antiestàtics.
La fibra conductora és una nova varietat de fibra que va sorgir a la dècada de 1960. Generalment és una fibra que dirigeix energia elèctrica superior a 10-7 Ω a 25 px-1. Aquestes fibres tenen una bona conductivitat elèctrica i durabilitat, i sobretot tenen una bona durabilitat i propietats antiestàtiques sota poca humitat, i per tant tenen grans aplicacions en camps industrials i civils.
